Qui som 1a part
En 1988 el mataroní Franc Sellers i un grup d’amics, imbuïts per la màgia del cinema, funden el Grup de Cinema Fata Morgana. Grup de Cinema Fata Morgana
Història de Fata Morgana
Només un any després de fundar el grup de cinema, realitzarien el seu primer treball, Mars interiors (Mars Interiors), és un migmetratge amb un guió gairebé en vers, d’elaboració pròpia, i torturat com el mateix protagonista .
Un pintor de principi de segle que embogeix lentament en l’intent d’aconseguir la perfecció de la seva obra.
Molt ben ambientada, resulta una curiositat de la història del grup ja que, juntament amb D’Arc, definien un estil més històric i realista, que difereix molt de la ironia i del sarcasme que al final marcarà majoritàriament la producció del grup.
Nous passos
El va seguir Temps de quatre (Temps de quatre), un altre mitjà metratge dividit en tres petites històries amb un argument comú: la lletjor, però no física sinó interior.
L’any 1991 arriba una gran oportunitat per Sellers i el seu equip: Serà la primera direcció, guió i producció del capítol pilot d’una sèrie dramàtica per a les televisions locals de Mataró, Terrassa i Cardedeu, titulada Ombres (Ombres ), amb la participació, entre d’altres, de l’actor David Selvas.
Però la sèrie no es va produir mai i tot va quedar en una aventura.
D’Arc, el llargmetratge
Però el grup no es rendeix i, els anys 1993-1994, Fata Morgana, de la mà de Sellers, coprodueix i dirigeix el que ha estat fins ara el seu únic llargmetratge.
En súper-8, i sota el títol de D’Arc , Sellers es va atrevir amb una nova versió de la història de Joana d’Arc , interpretada per l’actriu Roser Pujol, i ambientada tant en el present com en l’època medieval, amb imatges tan espectaculars com els canons de Tossa de Mar disparant bales de foc, batalles medievals, homes a cavall i un tens judici inquisitorial.
El film es va rodar en dos anys i va requerir un complicadíssim muntatge que es va allargar el mateix temps que el mateix rodatge. Finalment es va estrenar el 1995.
Una altra època de treballs
Després d’aquest esgotament, el grup va tornar als migmetratges l’any 1996 amb la més que curiosa L’atac dels homes cargol , una incursió en el terror catastrofista on uns mutants mig homes mig cargols assassins, liderats per el tòpic científic boig i venjatiu, intenten acabar amb la casposa població del poble de torn.
Més catastrofista, però, va ser el muntatge del medi, ja que no es va arribar a completar mai, tot i que es conserva el màster, una autèntica relíquia del museu particular de Fata Morgana. El 1997, Sellers va tenir el seu primer contacte amb els 35 mm com a ajudant de direcció del curtmetratge en cinema Mala pota de la productora Quartet.
A partir d’aquell moment el grup va produir els seus primers curts, tipus de pel·lícula en el qual es trobava més còmode per treballar. Aquells anys es va produir In crescendo , un orgasme representat en un videoclip, on imatges paranoiques es van succeint vertiginosament, amb final d’esclat inclòs, i la inclassificable The bloof, un curt simpàtic, original, molt curtet però molt agraït de veure, que fins i tot té l’honor d’haver estat escollit per representar l’època “antiga” del grup, juntament amb tres curts més moderns, en el programa que OPEN BTV de Barcelona Televisió va dedicar el octubre de 2003 a Fata Morgana. El curt es pot resumir com la història d’un home tan golafre que menja fins quan veu que la mort és a prop.
El 1998 arribaria !Mamaaah!
Amb aquest cridaner títol Morgana realitzava un curt que seguia fidel al seu estil sarcàstic i incòmode, aquest cop amb la història d’una mare que té esclavitzat al seu fill, amb un final electritzant.
Continuaria aquest estil el 2000 amb Tempus fugit , un film sobre la idiosincràsia de les persones sense esperit, sense opinió, sense criteri, representat per un home que sempre vesteix amb un con al cap i que sempre menja pa amb mantega: No només de pa i mantega viu l’home resen els crèdits al final.
